dimecres, 4 de novembre del 2015

20N: Acte contra els crims del franquisme

cartell_homeBARCELONA - El divendres 20 de novembre, 40 anys després de la mort del dictador Francisco Franco, Barcelona acollirà un gran acte de memòria col·lectiva en qual es condemnaran els crims del franquisme i els seus responsables, es denunciarà la seva impunitat a l’Estat espanyol i es reclamarà l’anul·lació dels judicis i sentències encara vigents. Alhora, l’acte també servirà per homenatjar les víctimes del règim i acompanyar els seus familiars.
Impulsat per la societat civil, l’acte tindrà lloc a les immediacions de la Presó Model, un dels símbols de la repressió franquista, on van ser empresonades, torturades i assassinades moltes persones, víctimes del règim dictatorial. En concret, l’escenari s’ubicarà a la confluència del carrer Nicaragua amb el carrer Rosselló, a les set del vespre, i serà obert al públic.
L’acte comptarà amb el testimoni de diferents víctimes del franquisme, catalans i catalanes que van patir en pròpia pell la repressió, o bé que van patir de prop l’arbitrarietat i crueltat desmesurada del règim franquista.També hi participaran experts que parlaran sobre diversos aspectes de la repressió franquista i el seu llegat, comparant-lo amb l’experiència en processos de condemna als règims dictatorials arreu del món.

Un espectacle musical inèdit

La música també tindrà un espai en aquest acte. El grup alcoià Verdcel ha creat un espectacle especialment per a l’ocasió, amb adaptació de cançons representatives de l’oposició cívica al franquisme. Peces de Lluís Llach, Raimon, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Joan Isaac i Pi de la Serra seran interpretades per noves generacions de cantautors compromesos com Cesk Freixas, Juanjo Bosk, Montse Castellà o els propis Verdcel.

La presó Model, símbol de la repressió franquista

L’acte tindrà lloc a la confluència del carrer Nicaragua amb el carrer Rosselló, amb la Presó Model com a escenari de fons. Un símbol de la repressió franquista a Barcelona, al costat del Camp de la Bota, el castell de Montjuïc o la comissaria de Via Laietana. A partir de la Guerra Civil, la presó Model va ser el destí de molts presos polítics i sindicals perseguits per Franco. Amb l’aforament desbordat i en unes condicions de vida pèssimes, desenes d’empresonats hi van patir tortures i van viure les hores prèvies al seu afusellament. També va ser l’escenari macabre d’algun dels últims crims del franquisme, com ara l’assassinat a garrot vil del jove llibertari Salvador Puig Antich el 1974.

Últimes fotos de Lluis Companys

Especial Sàpiens: Desmuntem Franco

28 OCTUBRE - 8:00 - 28 NOVEMBRE - 17:00

portada-162-web-31935
En el 40è aniversari de la seva mort, la revista Sàpiens reuneix els principals especialistes per respondre les preguntes clau del franquisme
Per què Franco no va entrar a la Segona Guerra Mundial? Va ser un manipulador Franco? El creixement econòmic legitima el franquisme? Per què Franco va escollir Joan Carles? Franco va robar als espanyols? A quant puja el patrimoni de la família Franco? Són algunes de les vint preguntes que els principals especialistes sobre Franco i el franquisme responen en l’especial que la revista Sàpiens acaba de publicar.
A banda de respondre les preguntes clau sobre el dictador, la revista repassa la biografia del caudillo, des que era alferes en la guerra del Rif fins els darrers espetecs de la dictadura, passant per les estratègies de la seva arribada (i consolidació) al poder o els jocs d’equilibris del règim per aconseguir la benedicció internacional. També dedica quatre reportatges monogràfics als enemics de Franco, a la relació de Franco amb Catalunya i les seves elits a partir de tres emblemàtiques visites, i dissecciona la lucrativa trama que es va teixir al voltant del hòlding del palau del Pardo. En l’apartat més recent es dedica a analitzar l’herència franquista en institucions, empreses i en l’imaginari col·lectiu, quaranta anys després de la seva mort, i entrevista Maria Servini, la primera jutgessa al món que està imputant els repressors franquistes.
El dossier, assessorat pel catedràtic d’Història Contemporània Andreu Mayayo, ha comptat amb la col·laboració dels historiadors Paul Preston, Ángel Viñas, Julian Casanova, Mariano Sánchez Soler, Manuel Ros Agudo, Joan Villarroya, Josep M. Solé Sabaté, Joan Maria Thomàs, Antoni Batista, Borja de Riquer, Manel Risques, Rafael Borràs, Xavier Casals, Hilari Raguer, Xavier Domènech, Armand de Fluvià, Paola Lo Cascio i Alberto Pellegrini.