diumenge, 28 de febrer de 2016

Manolo García i Quimi Portet reviuen passions

2.000 persones canten temes de Los Rápidos, Los Burros 
i El Último de la Fila a Razzmatazz

diari ARA 28/2 - Un entusiasme col·lectiu es va fer sentir a la sala Razzmatazz quan va acabar Huesos, un dels punts àlgids de la reunió en directe de Los Rápidos i Los Burros, els grups que van precedir a la formació d’El Último de la Fila. El públic cridava amb ímpetu futbolístic. Reclamava que els músics tornessin a sortir per rematar un concert que va activar diverses intensitats de nostàlgia i que en alguns moments va ser molt emocionant, perquè hi ha composicions de Manolo García i Quimi Portet que han esdevingut cançons populars en el sentit més pur de la paraula. Les 2.000 persones que van omplir divendres la sala del Poblenou, i segurament també les que l’ompliran aquest diumenge, no necessiten res més que un acord per reapropiar-se d’unes cançons que han sigut importants en les seves vides.
Viure instal·lats en la nostàlgia pot ser irresponsable, però dedicar-hi un parell d’hores un divendres no està gens malament. Al cap i a la fi, de tant en tant reconforta recordar algunes coses. És el que han fet García i Portet aplegant el baixista Antonio Fidel, el teclista Esteban Hirschfeld, el guitarrista Josep Lluís Pérez i els bateries Luis Visiers i Ángel Celada per reviure en quatre concerts unes cançons que en alguns casos tenen fins a 35 anys. Però a Razzmatazz, vista la reacció del públic, els veritables protagonistes van ser 2.000 persones, la majoria de més de 40 anys, que van omplir la sala.
http://www.ara.cat/cultura/Los-que-Ultimo-Garcia-Portet_0_1531046954.html

dimarts, 23 de febrer de 2016

La influencia del románico en Picasso, exposición estrella del MNAC en 2016

dissabte, 20 de febrer de 2016

MAREA GRANATE: La participació del "vot exterior" el 20D








LA "DEMOCRÀCIA" DEL VOT EXTERIOR EL 20D: 

MÍNIMA PARTICIPACIÓ HISTÒRICA, 

MÉS IRREGULARITATS QUE MAI



Les passades eleccions del 20D han estat per a molts importants i transcendentals pel diferent escenari polític que emergia.Irònicament, els votants a l'exterior tampoc les oblidarem amb facilitat després de batre tots els rècords, màxim nombre d'irregularitats durant el procés i  mínim històric  de participació de l'emigració des que es comptabilitza, en uns comicis generals en què  només un  4, 7% del cens exterior  va poder exercir el seu dret al vot .
Aquest paupèrrim percentatge  es produeix en el context de sortida massiva d'espanyols , que ha fet augmentar el cens exterior un 48% des que va començar la mal anomenada crisi. Com mostrem en aquest informe, més de la meitat de les províncies / circumscripcions han vist augmentada la seva diàspora electoral a més d'un 75% des del 2009, amb un any 2015 que va batre  rècord de sortides des que va començar la crisi . Actualment  prop d'una desena de províncies superen ja el 10% del seu cens electoral a l'exterior ; els emigrants seguim estem així condemnats a l'abstenció per una llei electoral injusta, que fa estralls en el nostre dret constitucional al sufragi i que impacta directament en sostres electorals o repartiment de diputats electes. Cal remarcar, a més, que aquest cens exterior s'infraestima les xifres reals d'emigració, com han demostrat estudis de  investigadors del CSIC , de l'  Institut de Joventut Espanyola  -Ministeri de Sanitat- (4) o dades de Marea Grana basats en  estadístiques oficials d'altres països  (5), a causa de les dificultats per inscriure o la pèrdua de drets a fer-ho.
En definitiva, cada vegada som més espanyols fora, molts més del 1.870.000 oficial, però cada vegada votem menys.

Podemos y la plurinacionalidad

Foto 1




EL VIEJO TOPO - Aquí se analiza el apartado del programa de gobierno de esta formación dedicado a la cuestión nacional que apuesta por un modelo confederal de organización del Estado y quiere dar satisfacción a las reivindicaciones históricas de los nacionalismos catalán, vasco y gallego.
- See more at: http://www.elviejotopo.com/#sthash.69PCJatl.dpuf

divendres, 12 de febrer de 2016

Campaña #Libertadtitiriteros

. Listado de firmas

libertad_titiriterosCAMPAÑA PARA LA LA LIBERTAD DE ALFONS Y RAÚL, INTEGRANTES DEL GRUPO «TÍTERES DESDE ABAJO»
Manifiesto “Libertad titiriteros. Basta de manipulación. Libertad de expresión”
Facebook
Firmas: 4345 [Última actualización: 09/02/2016 20:00:59]
Firma el manifiesto

Exposició "La Jonquera, porta de l'exili"


El Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera presenta del 13 de febrer al 26 de juny del 2016 l’exposició La Jonquera, porta de l’exili. Aquesta exposició, produïda per l’Associació d’Amics del MUME i comissariada per Miquel Serrano –conservador del MUME–, és un recorregut visual i documental per l’escenari fronterer de la Jonquera-el Portús durant les setmanes de gener i febrer de 1939 en què va tenir lloc el gran èxode republicà a causa de l’ocupació definitiva del territori català per part de les tropes franquistes. Així mateix, l’exposició s’ocupa dels primers anys de la postguerra, quan la Jonquera va esdevenir una zona bloquejada i militaritzada per una dictadura afí a les potències de l’Eix i temorosa d’una possible invasió promoguda pels aliats. A l’exposició, al costat de la informació que aporten els plafons que s’han elaborat i la documentació i petits objectes que s’apleguen, es presenta un audiovisual amb una selecció de testimonis sobre l’exili i la frontera
Des de la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939, en mans de les tropes “nacionals”, les principals carreteres que conduïen cap al nord es van omplir tant del gruix dels efectius militars republicans en procés de retirada, com d’un nombre considerable de població civil de tota mena, que tractaven d’escapar de l’ordre repressiu que instaurava sense dilacions el nou règim dictatorial encapçalat pel general Franco.
El pas fronterer de la Jonquera-el Portús va esdevenir l’objectiu principal d’aquella multitud que no volia sucumbir al desgavell d’aquells darrers dies de la guerra a Catalunya. Atènyer la Jonquera suposava poder creuar la ratlla fronterera i evitar el captiveri i els bombardeigs incessants de les aviacions italiana i alemanya.
L’afluència massiva de refugiats va col·lapsar –com també va succeir en altres passos fronterers– la Jonquera. La retirada republicana va adquirir el caire d’un èxode bíblic i va deixar un reconeixible rastre físic en el territori, així com un important impacte emocional en les persones. Moltes de les imatges que es mostren a l’exposició, en especial les realitzades per fotògrafs que acompanyaven les tropes ocupants, palesen la magnitud d’un esdeveniment que ha deixat una petja incontestable en l’imaginari del municipi jonquerenc.
Alhora, l’exposició també fa un balanç del que va significar el conflicte civil pel que era aleshores un petit municipi fronterer. La violència de la reraguarda republicana, els joves jonquerencs mobilitzats als fronts, els morts a la guerra, les famílies de la Jonquera exiliades, la repressió franquista sobre la població, la quotidianitat de la primera postguerra en una zona hipermilitaritzada, la fortificació franquista de la frontera, són també algunes de les qüestions que planteja aquesta exposició.
La perspectiva local de l’exposició s’acaba de completar amb la presentació d’un muntatge audiovisual on es recullen fragments d’entrevistes realitzades a diversos jonquerencs que van experimentar en la seva pròpia pell aquells dies dolorosos a causa de la crisi humanitària que va comportar la retirada republicana.
La Jonquera, porta de l’exili pretén, des de l’àmbit expositiu, contribuir a la comprensió d’un esdeveniment de ruptura històrica de primer ordre que ha marcat la vila de la Jonquera en el decurs del segle XX i en la mateixa actualitat. La Història dels fets i la Memòria dels habitants de la Jonquera conflueixen en aquest treball expositiu que té el propòsit de mostrar, des de la perspectiva local, la manera com la “gran Història” incideix en la vida de persones i territoris concrets.

dissabte, 6 de febrer de 2016

Protestas en diferentes ciudades contra la impunidad de la masacre del Tarajal

El pasado 6 de febrero de 2014 la Guardia Civil interceptaba en plena noche, utilizando balas de goma y botes de humo, a cientos de migrantes subsaharianos que trataban de cruzar a nado la frontera entre Marruecos y Ceuta por la playa de El Tarajal. Este ataque causó 15 muertes documentadas, al menos 80 desaparecidos, y la devolución ilegal de 23 personas.
A pesar del montaje descarado por parte del Ministerio del Interior, distintas asociaciones denunciaron a 16 agentes por presuntos delitos de homicidio y lesiones imprudentes. Sin embargo, la jueza a cargo, archivó la causa considerando el uso de material antidisturbios como "adecuada y con fines disuasorios", legitimando así los homicidios por parte de la Guardia Civil que actuaban "en el ejercicio de sus funciones de custodia y vigilancia de la frontera" según resolución

dimarts, 2 de febrer de 2016

2ª Jornada Ciutadana per una Fiscalitat Justa

BARCELONA - Els impostos, com a mesura de redistribució i reducció de les desigualtats,
estan en el centre del debat polític i social. Moltes entitats i moviments identifiquen clarament aquest debat com la clau de volta per a revertir certes polítiques de retallades i austericidi i lluitar així contra la pobresa i l’exclusió. Alhora les pràctiques d’elusió fiscal de grans empreses i fortunes són cada cop més descarades i evidents, i els casos de frau perpetrats generen un gran escàndol públic.
Després de l’èxit de la primera jornada, des de la Plataforma per una Fiscalitat Justa de la qual forma part Ecologistes en Acció, insistim en seguir treballant per trobar respostes, i aportar mesures concretes.
Lloc: Casa del Mar (Albareda 1, Barcelona).
Data: 27 de febrer de 2016
Cal inscripció prèvia. Entrada gratuïta, aportació voluntària per cobrir despeses. Inscripcions aquí.
Organitza: Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària
Inscripció: http://www.ecologistasenaccion.es/article31560.html