dilluns, 12 de desembre de 2016

L´empremta republicana a la revolució cubana


És molt coneguda les arrels hispanes de bona part de la comandància que va dur a terme la revolució a Cuba. Però hi va haver molts més participants que van tenir un paper decisiu.

Alberto Bayo Giroud

Militar i poeta ( Camagüey ,  Cuba ,  27 de març  de  1892  -  l'Havana ,  4 de agost  de  1967 ) va ser un militar i aviador republicá que va participar en la Guerra Civil Espanyola  i, posteriorment, com a instructor, a la  Revolució Cubana que va portar a  Fidel Castro  al poder.

Nascut en la llavors  Capitania General de Cuba  i educat a  Estats Units , en la seva joventut va ingressar en l'Aviació Militar Espanyola, estrenant-se com a pilot en 1916. Expulsat de l'Aviació per un duel, va passar forçós en 1924 a la  Legió Espanyola , 1  participant en la  Guerra del Marroc  durant dos anys al comandament d'una  companyia . Ferit de gravetat en l'engonal en 1925, està un any recuperant-se. En 1926 sol·licita tornar a l'Àfrica, i se li va assignar el 3. er  tabor de la Mehal-la de Gomara -que formava part de les tropes del general  Capaç -, prenent part en forts combats fins  1927 .
Reingressat en les forces aèries durant la  República , 1  va estar destinat a llocs burocràtics i no va ser ascendit.Durant aquesta època s'afilia a la  Unió Militar Republicana Antifeixista  (UMRA). En produir el  cop d'Estat  que va donar inici a la Guerra Civil tenia encara el grau de capità d'aviació i infanteria, amb destinació a l'aeròdrom militar de  Prat de Llobregat ( Barcelona ). Va romandre lleial a la República i va ser l'encarregat de dirigir l'ocupació d'Eivissa i Formentera (8-9 d'agost) i el  Desembarcament de Mallorca  (en poder dels revoltats) el 16 d'agost de 1936. 2  Tot i l'avantatge inicial , els republicans van haver de replegar-se i abandonar el seu cap de pont al 4 de setembre. Bayo va ser qüestionat per la derrota, resultant absolt. S'unirà llavors a la columna  de  López-Botiga , que surt de Barcelona el 9 o 10 setembre 1936  cap al Tajo .

Després de finalitzar el conflicte a  1939  es va exiliar a  Mèxic  i va ser professor de l'escola d'aviació de Guadalajara . Al país mexicà va ser un dels instructors militars dels guerrillers cubans del  Moviment 26 de Juliol , 4 encapçalats per  Fidel Castro  a la fina El Chalco. Es va unir als guerrillers com a assessor i participaria en la Revolució Cubana . Allí va mantenir una estreta amistat amb Castro i el  Che Guevara . 1
Va morir el  4 de agost  de  1967  amb el grau de general de l'Exèrcit cubà però amb les insígnies de l'aviació de la  Segona República Espanyola .


Eloy Gutiérrez Menoyo 
Nacido en Madrid el 8 de diciembre de 1934, fue hijo de un médico antifranquista y comandante republicano en la guerra civil española, contienda en la que murió su hermano José Antonio. Tras la guerra civil partió al exilio a Francia y en 1948 se trasladó con su familia a Cuba, donde comenzó su participación en la vida política en 1957 contra la dictadura de Fulgencio Batista. Colaboró en los asaltos fallidos del Palacio Presidencial y de Radio Reloj, en las que perdieron la vida tanto su hermano Carlos, como el presidente de la Federación de Estudiantes Universitarios (FEU), José Antonio Echevarría. A partir de ese momento se convirtió en jefe nacional de acción del Directorio Revolucionario Estudiantil.
En la lucha guerrillera contra Batista, el joven Eloy creó y mandó el II Frente Nacional del Escambray y tuvo discrepancias con el Che Guevara por la intención de éste de unificar los grupos que actuaban en la zona, si bien el 1 de enero de 1959 cedió el mando de su grupo y al día siguiente entró triunfal en La Habana. Obtuvo la nacionalidad cubana y el grado de comandante, y fue uno de los rostros de la Revolución ante el mundo, pero en enero de 1961, contrario a la línea marcada por Fidel Castro, abandonó Cuba en una balsa rumbo a Florida.
Tras unirse en 1962 al recién creado movimiento anticastrista Alpha 66, a finales de 1964 retornó clandestinamente a la isla para organizar un movimiento armado contra Fidel Castro, pero fue capturado, acusado de espionaje y subversión, condenado a muerte, y finalmente la pena le fue conmutada por 30 años de cárcel. Pasó por media docena de penales donde protagonizó protestas, huelgas de hambre e incluso organizó células clandestinas, por lo que su pena se vio incrementada con otra condena de 25 años. Entre las gestiones que se hicieron para su liberación destacan las que hicieron durante visitas a Cuba los presidentes españoles Adolfo Suárez (1978) y Felipe González (1986). Esta última fructificó y Gutiérrez Menoyo fue liberado en diciembre de 1986.
Octavio Alberola Suriñach
 (AlaiorMenorca1928) és un anarcosindicalista i lluitador antifranquista espanyol, exiliat a França. Viu a Perpinyà.
El seu pare de jove va assistir a l'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia i en 1928 va ser deportat a Alaior, on fou professor racionalista de l'Escola laica. En 1936 fou conseller de cultura del Consell Regional de Defensa d'Aragó. En acabar la guerra civil espanyola marxà a França i d'allí a Mèxic, on el seu pare aconseguí treball com a director del Col·legi Cervantes a la ciutat de Jalapa, Estat de Veracruz.[1]
Octavio Alberola va estudiar enginyeria civil i física teòrica a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). Allí va contactar amb les Joventuts Llibertàries i la CNT a l'exili. En 1956 va col·laborar amb els exiliats cubans a Mèxic del Moviment 26 de Juliol i del Directori Revolucionari Estudiantil fins a la caiguda de la dictadura de Fulgencio Batista.
Al començament de 1962, la Comissió de Defensa del Moviment Llibertari Espanyol va constituir el grup Defensa Interior, en el qual Alberola es va integrar com a representant de les FIJL. Això el va obligar a abandonar Mèxic i a integrar-se en el DI en clandestinitat a França i Espanya.
DI va decidir dur a terme "accions contra el govern franquista per denunciar la repressió i aportar solidaritat als presos polítics.

Presentació dels llibres ‘La cara B. Una altra mirada del procés‘ i ‘Desmuntant Societat Civil Catalana‘

VILAWEB - El fotoperiodista Jordi Borràs presentarà aquest dimecres 14 de desembre els seus dos últims llibres a l’Espai VilaWeb (carrer Ferlandina, 43 baixos, Barcelona) a les set del vespre. Borràs presentarà ‘La cara B. Una altra mirada del procés‘ (Pagès Editors, 2016) i ‘Desmuntant Societat Civil Catalana‘ (Edicions Saldonar, 2015).
Borràs ha estat entrevistat enguany a VilaWeb: ‘A mi no m’acolloniran amb aquestes amenaces’
També fou entrevistat per la publicació del llibre sobre Societat Civil Catalana: ‘El nucli fundador de Societat Civil Catalana és Somatemps, organització d’extrema dreta’

dissabte, 3 de desembre de 2016

Acte de suport amb Carme Forcadell



BARCELONA -  L'ANC, Òmnium i l'AMI preparen una mobilització que acompanyi la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en la seva declaració davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 16 de desembre. Han convocat a les 08.15 h del divendres 16 els càrrecs electes i alcaldes davant el Parlament per acompanyar la presidenta. La idea és que la comitiva de càrrecs electes i alcaldes acompanyi Forcadell des del Parc de la Ciutadella fins al passeig d'Arc de Triomf de Barcelona, on està situat el TSJC. Davant el tribunal està previst que hi hagi una concentració ciutadana, convocada per ANC i Òmnium, a partir de les 9 del matí per donar-li suport.fins al TSJC, i la ciutadania a les 09.00 a les portes del tribunal.  
Fonts coneixedores de l'acte que s'està coent remarquen que l'esdeveniment ha de ser "potent" perquè l'Estat "està atacant" la segona autoritat de Catalunya. En aquest sentit asseguren que ha de ser una imatge "en la direcció" de la que es va aconseguir quan Mas va acudir al TSJC.
A més a més, el dia abans, dijous 15, al vespre, fonts de les entitats expliquen que es preveuen múltiples concentracions a les places dels ajuntaments, on es llegirà un manifest unitari en contra de la judicialització de la política.